ELS 10 MANAMENTS DE L'EDUCACIÓ

Hola a tothom una setmana més! Aquest cop us presentaré l'opinió dels meus creadors a partir del document de "10 manaments d'educació". 

 Com introducció als 10 manaments he de dir que a l'inici del text s'expressa la idea que no a tots els infants se'ls hi pot assignar el mateix tipus d'educació, ja que cada alumne/a treballa a un ritme diferent i presenta unes necessitats diferents, com a solució, s'implanten els ordinadors a l'aula, de manera que cada nen/a pugui assolir els coneixements al seu ritme i sense haver de seguir una pauta marcada. 

L'alumnat vol tenir l'educació d'una manera perquè sigui més fàcil poder aprendre, però alhora els professors volen seguir metodologies estrictes marcades per pautes i per això els equips docents hi han de transformar la tecnologia i l'informació extreta d'aquesta per poder assolir coneixements nous, de manera que una cosa divertida com pot ser buscar informació interessant pot fer que els alumnes creïn idees noves i a l'hora aprenguin.

 I una vegada feta la introducció, comencem amb la reflexió dels 10 manaments d'educació. 

1. Opino que abans de conèixer qualsevol cosa, i més internet, hem de conèixer primer a nosaltres mateixos per saber com hem d'actuar davant de diferents situacions a la xarxa. Com bé diu al text, els horaris no ajuden a l'autoconeixement, ja que no es deixa un marge per aquest, simplement s'implanta unes pautes que s'han de seguir. 

2. Com he dit a la introducció, a les escoles com que no hi ha una classe unificada amb el mateix ritme de treball i amb les mateixes necessitats d'aprenentatge (normalment) hem de saber extreure aprenentatge de tot, amb materials de treball que motivin al màxim d'alumnes possible per tal de fer les classes més divertides i treure el màxim rendiment de cadascun dels alumnes.

3. Les recompenses... A qui no li agraden? I és que crec que a tothom li fa sentir bé un reconeixement del professorat. Amb aquesta tècnica hem de mirar d'aconseguir que els nostres alumnes (en un futur) estiguin motivats i interessats per fer les coses i fer-les bé. 

4. Amb l'aprenentatge col·laboratiu el que s'intenta incrementar és la participació de famílies i persones externes a l'escola per tal que ambdues parts aprenguin. Una mare/pare pot intervenir en l'educació del seu fill/a i de tots els seus companys/es mostrant-se voluntari per realitzar aquesta activitat que farà que els nens adquireixin encara més coneixement. Crec que és una bona iniciativa per tal que tothom fiqui el seu "grà de sorra" a l'educació. 

5. Penso que fer preguntes abans d'explicar el temari i fer les mateixes a l'acabar-ho pot ser molt enriquidor pels alumnes, ja que poden veure els seus nous coneixements sobre el tema i el professor veu el que realment han assolit i la seva evolució, per tant, fer preguntes és emocionant i essencial. 

6. L'objectiu principal de l'escola és formar persones amb sentit propi, per tant, s'han de saber els valors des de la infantesa i s'ha de motivar als alumnes al fet que tinguin creativitat, a què no tinguin por d'equivocar-se i sobretot que gaudeixin amb l'aprenentatge. 

7. Ficar els coneixements ens pràctica pot ser molt gratificant a l'hora de rebre una satisfacció, però sempre que ho fem per nosaltres mateixos. Per exemple, si estem estudiant mecànica però no sabem com muntar una roda d'un cotxe, mitjançant l'observació en tindrem prou per aprendre com es fa i poder-ho fer nosaltres mateixos posteriorment. Però ens altres casos es pot arribar a un mateix objectiu per camins diferents, cosa que fa que a l'hora d'explicar com s'ha realitzat la tasca sigui enriquidor pels companys veure que no només hi ha un camí per assolir l'objectiu, que es pot fer el mateix però de diferent manera. 

8. Tothom està d'acord a dir que la tecnologia és una eina ràpida i fàcil d'utilitzar per a la majoria de persones, sobretot les que ja estem introduïdes al món tecnològic. Per això s'ha de tindre en compte el que fem amb la tecnologia, perquè pot ser molt eficaç però alhora pot ser un fracàs perquè no s'utilitza de forma correcta. 

9. Tots ens equivoquem. I diuen que dels errors s'aprèn. Fins a quin punt és bo equivocar-se? Quan cometem un error, cal adonar-se o que algú t'ho faci veure, per tal de poder rectificar-ho, de manera que l'error ens farà interioritzar aquest coneixement i que no ens tornem a equivocar en el mateix. 

10. La retroalimentació és necessària per seguir motivant a l'alumne de la feina feta i perquè s'adoni dels errors per tal que es reflexioni i es pensi. Fent això, podrem exercir el nostre dret a la llibertat, ja que farem les coses amb coherència. 

 Per últim i com a conclusió m'agradaria dir que els infants que encara que no ho sembli s'adonen de tot i per tant, hem d'intentar que les tecnologies no se'ns vagin de les mans, modificar si cal el "planning" de treball segons les necessitats de l'alumnat, recompensar als alumnes que fan bé la seva tasca per tal de motivar-los a aprendre encara més, ensenyar que aprendre també s'hi ha d'aprendre i sobretot, que l'educació està en mans de tothom, fins i tot de qui menys ens pensem.

Aguacate.